BIM OCTUBRE-2009
En el BIM d'abril-08 en el full que ens toca, com en este, anunciàvem l'adhesió als plans provincials inclosos en el programa SONA LA DIPU. Exactament féiem referència com pla estrela a la gespa del camp de futbol. Ho portàvem en el nostre programa i a més era un compromís adquirit amb alguns pares de jugadors.
Ja en eixe mateix BIM en el full de l'alcalde ens contestava al nostre escrit, cosa que és prou habitual, insinuant que no tindríem els diners per a la gespa. Les paraules exactes deien la Generalitat Valenciana no tè diners per a la gespa. Almenys no per a Faura. Després hem tingut alguna referència més als diners que ens costaria, etc. Per la nostra part no sabem i per tant no podem dir quan ens tocarà per torn, ni tots els camps ni totes les obres es poden fer al mateix temps però si que pareix que quan la Diputació, igual que qualsevol organisme, proposa algun pla a què t'adherixes resulta que el pla acaba executant-se.
Doncs bé en este ple del 28 de setembre del 2009 aprovem per unanimitat l'atorgament per part de la Diputacio Provincial de València a l'Ajuntament de Faura d'un prestec de fins a dos-cents vint mil euros (220.000 &euro
per a la gespa artificial. Quantitat que es pagarà en cinc anualitats de 44.000 €, assumible pel nostre pressupost. Pel que pareix que si tindrem gespa artificial en el camp de futbol. Estarem atents a l'escrit de l'alcalde.
Com sempre fem menció de les proposicions. En el mes de Juliol no presentem cap. Agost és inhàbil. I al setembre presentem dos. Una sobre finançament local i una altra sobre finançament autonòmic. Les dos rebutjades amb els vots en contra del PSPV.
Donarem uns xicotets apunts sobre el finançament, sense anime que parega una classe ja que no som els que per a donar-la, encara que alguns puguen donar-la en dos vesprades. En finançament autonòmic la comunitat ha passat d'un dèficit en 2006 de 225€ per habitant a augmentar eixa diferència negativa a 240€ en 2007.
Resulta tan evident la situació de greuge respecte a les altres comunitats que inclús el PSOE ha hagut de reconéixer que el model actual, que ve de molts anys, és injust. De totes maneres amb reconeixement o sense estem situats en l'última posició en el finançament per capita.
Hui sabem que de les més de 100 reunions mantingudes per a negociar el nou model de finançament, a la Comunitat Valenciana només se l'ha cridat en 3 ocasions. Es pot suposar que s'ha actuat igual amb totes les altres comunitats, però clar tots hem estat pendent de què passava amb el vistiplau d'algun partit minoritari que s'ha jactat d'haver aconseguit un gran acord per a la seua comunitat, després de plantar cara al govern. Així, quan s'ha tancat la negociació, s'ha traslladat a la resta els acords perquè senzillament ho prenguen.
Per posar xifres, en principi la Comunitat Valenciana rebrà 1.300 milions de € del nou model de finançament. Mentres que la quantitat a rebre si es tingueren en compte supòsits semblants a què s'apliquen a Catalunya i Andalusia, serien 2.400 milions de €. Eixos supòsits són els nostres rius, metres, tramvies, carreteres, etc. Tampoc es contempla el sobregasto de 200 milions d'euros anuals dels desplaçats espanyols que utilitzen la sanitat valenciana i que el govern només compensa amb 4 milions de €. Resulta evident el malestar expressat pel govern valencià.
Com ens quedem sense espai ací ho deixem. En el pròxim BIM més. Una salutació a tots.
RECORDATORI VICTIMES DELS ACCIDENTS DE TRANSIT
PLE DE NOVEMBRE-09. UNANIMITAT
Els accidents en carretera provoquen la mort de prop de 1,3 milions de persones i danys o incapacitat en altres 50 milions. Estos accidents constituïxen la principal causa de mortalitat entre els jóvens d’edats compreses entre els 10 i els 24 anys.A l’octubre de 2005, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar una resolució que instava els governs a declarar el tercer diumenge de novembre com a Dia Mundial en Record de les Víctimes d’Accidents de Trànsit. El dia es va crear amb l’objectiu d’oferir reconeixement a les víctimes d’accidents i a la difícil situació dels familiars que s’enfronten a les conseqüències emocionals i pràctiques d’estos tràgics successos, però sobretot per a la reflexió sobre com se soluciona este problema.
Per això des de la FVMP es fa una crida als ajuntaments perquè promoguen esta data i per tant, es proposa al PLE l’adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER. Commemorar el tercer diumenge de cada novembre, promovent esdeveniments dirigits a recordar a les víctimes dels accidents de trànsit i conscienciar els ciutadans en la seguretat viària.
SEGON. Organitzar concentracions i lectura de manifestos, ofrenes florals, solta de globus i minuts de silenci, tot això en pro de la seguretat viària, comptant amb la participació d’associacions representatives.
TERCER. Promoure campanyes de sensibilització i informació entre els diferents sectors de la societat (escolars, jóvens, majors, dones&hellip
, tant en el seu paper de vianants com en el de viatgers d’autobusos, automòbils, així com en el de conductor de bicicletes.
QUART. Fomentar entre els conductors les actituds i valors necessaris per a un bon comportament vial, potenciant essencialment el respecte pels vianants, ciclistes i la resta de grups de risc.
REBAIXAR L'IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT PER ALS AJUNTAMENTS
PLE DE OCTUBRE-09. PROPOSICIO CONJUNTA DELS DOS PARTITS.
La situació actual de crisi econòmica presenta un origen divers i complex que afecta tots els sectors econòmics i productius i per descomptat als nostres ajuntaments, per això, som conscients que és convenient que l’administració local aconseguisca un finançament rigorós que assegure una adequada prestació dels servicis públics.Els ajuntaments continuen tenint problemes de liquiditat i en estos moments la reforma del nou finançament local s’ha posposat, com prompte, per a l’any 2011, perquè esta data ha anat sent retardada des que es va acordar dur a terme un canvi en el finançament dels municipis.
Per tant, es proposa al PLE l’adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER. Celebrar un Ple Extraordinari de la corporació municipal a fi de procedir a la lectura i aprovació de la moció sobre la rebaixa del tipus de l'IVA aplicable als ajuntaments.
SEGON. Que s’aprova pel Govern de la Nació una reforma de la Llei de l’Impost sobre el Valor Afegit, per la qual es modifique el tipus de gravamen aplicable a totes les operacions en què els ajuntaments siguen el consumidor final i no tinguen posibilitat de deducció de l'impost per a pasar-lo del general del 16% al reduït del 7% ja que ajuntaments són entitats sense ànim de lucre per als que sempre és superiorque l'import de l'IVA suportat sense dret a deducció que l’IVA deduïble.
TERCER. Que esta reforma siga aplicable a tots els ajuntaments a partir del pròxim Fons Estatal d’Inversió Local que està a punt d’aprovar el Govern de la Nació per a l’any 2010, de tal manera que els permeta recuperar part del saldo fiscal negatiu que han sofrit amb este impost, en benefici dels seus ciutadans i ciutadanes.
QUART. Donar trasllat de l’Acord en els termes exposats en esta Moció a la presidenta de la FVMP.
FINANÇAMENT LOCAL
PLE SETEMBRE-09. 3 A FAVOR I 8 EN CONTRA
En una situació de greu crisi econòmica com l'actual, garantir l'arribada de recursos suficients als ajuntaments per a poder desenrotllar la seua activitat i prestar els seus servicis, és un problema seriós perquè afecta els més de 8.000 municipis espanyols i abordar la qüestió del finançament local ha de ser una prioritat ja que és un problema comú per al municipalisme espanyol. No obstant això, i a pesar dels greus problemes de finançament que estan patint les corporacions locals en este moment de crisi econòmica, és palès l'escàs compromís amb els municipis espanyols i els esforços de l'Executiu central han anat encaminats en la seua totalitat a tancar el nou model de finançament autonòmic.A pesar de les reiterades promeses, El Govern d'Espanya no sols no ha proposat un nou model de finançament local vinculat i simultani a la reforma del model de finançament autonòmic, tal com s'havia compromés en diverses ocasions, i li ha sol·licitat la FEMP; sinó que recentment el secretari d'Estat de Cooperació Territorial ha anunciat que la Llei de Finançament Local no serà aprovada definitivament fins al 2011.
Junt amb l'anterior, cal afegir que les perspectives del finançament local a curt termini són molt negatives, ja que la major part dels ingressos municipals depenen de la recaptació de l'Estat, que s'està veient molt afectada per la crisi i per les mesures polítiques adoptades pel Govern d'Espanya. En 2010, les entitats locals tindran un menor finançament procedent de l'Estat de, almenys, 3.000 milions d'euros, com a conseqüència de la caiguda tan espectacular de la recaptació en 2008. En 2011, esta xifra s'eleva fins als 4.500 milions d'euros, aproximadament. Açò sense comptar amb el finançament provisional que continguen els Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any que ve i el següent, que tal com s'estan comportant els ingressos en 2009, segurament suposaran també una caiguda de les entregues a compte. Per tant, es fa inajornable una reforma del finançament local que garantisca als governs locals la prestació dels servicis essencials que demanden els ciutadans.
A la tardança d'escometre esta reforma se suma la irresponsable política pressupostària del Govern, que provocarà que els ajuntaments hagen de tornar part de les entregues a compte avançat pel Ministeri per a l'exercici 2008.
L'excés d'optimisme i la voluntat d'ocultar la situació real de l'economia per part del Govern ha provocat que els dos últims Projectes de Llei de Pressupostos elaborats per l'executiu estigueren especialment fonamentats en unes previsions macroeconòmiques irreals.
Estes previsions optimistes d'ingressos van permetre al Govern avançar unes bestretes a les entitats locals molt superiors als que correspondrien en cas d'haver realitzat una previsió real.
Les entitats locals van realitzar els seus pressupostos anuals basant-se en les dites previsions optimistes d'ingressos, i van comprometre gasto atenent als recursos facilitats per les entregues a compte del Ministeri d'Economia i Hisenda.
Una vegada realitzada la liquidació definitiva de 2008, el resultat de la qual és negatiu, entitats locals, així com les comunitats autònomes es veuran obligades a reintegrar part dels ingressos a compte rebut per l'Estat per no haver-se complit les seues previsions de recaptació.
No obstant això, mentres que les CCAA, en virtut del nou acord per a la reforma del model de finançament, disposaran d'un termini de mora d'un any, i podran periodificar la cancel·lació del deute en quatre anys, les entitats locals estaran subjectes al sistema ordinari de liquidació.
Per tot això, es proposa al PLE l'adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER. S'acorda per la corporació instar el Govern d'Espanya a adoptar urgentment les següents mesures amb caràcter urgent i extraordinari per a l'exercici 2010:
1) 1) Que, a càrrec de l'import del nou Fons Estatal d'Inversió Local per al 2010 (5.000 milions de &euro
, es garantisca el finançament local del pressupost de 2009 en, almenys 3.000 milions de € més que permeta el pagament dels deutes pendents i la prestació dels servicis públics als ciutadans. 2) Que la resta del Fons Estatal d'Inversió Local siga objecte de distribució entre els municipis per mitjà de criteris objectius que atorguen una més flexibilitat en els terminis d'execució i en la finalitat de les obres, de tal forma que estes inversions es destinen a prioritats reals de cada Ajuntament.
3) Que s'incorpore a les diputacions provincials en el nou Fons Estatal d'Inversió Local com a operadors directes i no sols com a cooperants.
4) Que El Govern de la nació torne a les corporacions locals l'import que en concepte d'IVA va gravar en les inversions previstes en l'actual Fons d'Inversió Local de 8.000 milions d'euros, a l'ingressar-se 1.100 milions d'euros d'IVA a l'Estat, per a destinar-ho a gasto corrent dels ajuntaments.
5) Que El Govern de la nació compense als municipis pel cost dels beneficis fiscals obligatoris en els tributs locals o, si no n'hi ha, que es convertisquen en beneficis fiscals potestatius per a aquells.
6) Aplicar transitòriament a les entitats locals el sistema de moratòria en el reintegrament de les liquidacions negatives d'exercicis anteriors que es va a aplicar a les comunitats autònomes de règim comú, arran del recent acord per a la reforma del model de finançament autonòmic.
SEGON: Abonar al Consell en el seu reclam davant del Govern d'Espanya que el nou sistema de finançament local, amb independència del moment en què s'aprove, s'aplique des del mateix moment en què ho siga el model de finançament autonòmic, entre les línies bàsiques del qual han de trobar adequada cabuda les següents:
- - Que es consoliden com a recursos addicionals del nou model de finançament local, almenys, els 3.000 milions de € de garantia del finançament de l'exercici 2009.
- Que El Govern d'Espanya garantisca, com a recursos de caràcter incondicionat, el desplegament efectiu de les Participacions en Ingressos de les comunitats autònomes en tot el territori nacional d'acord amb criteris homogenis i coordinats, tot això sense perjuí de les especialitats que puguen introduir les comunitats autònomes en l'exercici legítim de la seua autonomia.
- Que El Govern d'Espanya procedisca a la modificació del sistema tributari local, dotant-lo d'elements més dinàmics, vinculats a la realitat econòmica, en els termes acordats per unanimitat en el Senat al desembre del 2007.
TERCER: S'acorda per la corporació instar al Consell de La Generalitat a mantindre la col·laboració amb els ajuntaments i a continuar impulsant el municipalisme com a fórmula eficaç per al desenrotllament econòmic dels municipis de la Comunitat Valenciana.
FINANÇAMENT AUTONOMIC
PLE SETEMBRE-09. 3 A FAVOR I 8 EN CONTRA
El nou model de finançament autonòmic aprovat el passat 15 de juliol, hi ha trencat amb la unanimitat de l'aprovació de l'anterior model en el si del Consell de Política Fiscal i Financera; i trenca els principis constitucionals d'igualtat i solidaritat interterritorial. L'aprovació del nou model, be precedida per una fase de negociació on es va primar la negociació bilateral del Govern d'Espanya amb Catalunya, enfront d'altres comunitats autònomes com la valenciana que han quedat relegades a un segon pla en este procés.El nou model de finançament aprovat pel Consell de Política Fiscal i Financera, resulta especialment injust i discriminatori per a la Comunitat Valenciana, fruit de la prevalença dels interessos polítics i partidistes del Govern d'Espanya i l'arbitrària negociació que va precedir a la seua aprovació. Este nou model, situa en diferents nivells als espanyols depenent de la comunitat autònoma en què residisquen i no garantix un accés igualitari als servicis públics, trencant així amb la igualtat i solidaritat entre els espanyols com a valors superiors del nostre Estat.
La premissa essencial de qualsevol sistema de finançament autonòmic és dotar a les comunitats autònomes de recursos suficients per a prestar els servicis transferits. No obstant això, el nou model aprovat no garantix a les comunitats comptar amb els recursos necessaris per a prestar els servicis de què l'Estat els ha responsabilitzat, empitjorant el seu finançament actual. Es tracta que el model de finançament respecte la suficiència, quelcom que basant-se en el model aprovat no succeïx.
Quant a la situació en què queda la Comunitat Valenciana, el nou model no complix les expectatives i exigències que defén la Comunitat i ha sigut aprovat en contra dels interessos dels valencians. Atenent a les xifres llançades pel Govern d'Espanya, el nou model estaciona a la Comunitat Valenciana substancialment per davall de la mitjana i als valencians en les últimes posicions en respecte al finançament per capita, enfront de ciutadans i comunitats que en termes econòmics han tingut un menor desenrotllament.
Atenent a la xifra traslladada des del Ministeri d'Economia i Hisenda, la Comunitat Valenciana rebria 1.200 milions d'euros de recursos addicionals del sistema de finançament, xifra acceptada pel Consell el passat mes de febrer, quan el muntant general a repartir ascendia a 9.000 milions. No obstant això, i si finalment el total ascendix a més de 11.000 milions d'euros com de manera vaga i imprecisa hi ha assenyalat el Ministeri, seria lògic pensar que eixe increment hauria de repercutir també en un increment en la xifra que li correspon a la Comunitat. A més, perquè la Comunitat Valenciana se situara en la mitjana de finançament per habitant obtinguda per la resta de comunitats, considerant el finançament inicial més la incrementada, els recursos haurien d'ascendir a 1.600 milions d'euros, la qual cosa està lluny dels 1.200 milions oferits pel Govern de la nació.
D'altra banda, El Govern Central ha promogut un sistema basant-se en criteris desiguals amb l'objectiu d'incrementar el finançament de gasto d'algunes comunitats. Així, El Govern ha contemplat per a Andalusia i Catalunya, entre altres conceptes, el finançament de competències pròpies exclusives, entre les que s'inclouen, en el cas de Catalunya la policia autonòmica i les institucions penitenciàries, i en el cas d'Andalusia, el cofinançament del metre i els gastos derivats de la gestió del riu Guadalquivir. Estos supòsits de mode premeditat, no han sigut tinguts en compte en la Comunitat Valenciana per al càlcul dels ingressos addicionals. En definitiva, la Comunitat Valenciana hauria de rebre 2.400 milions d'euros si es tingueren en compte supòsats semblants als aplicats per a Catalunya i Andalusia; perquè també hi ha rius, metre i tramvia en la Comunitat Valenciana. Tampoc es contempla el sobregasto de 200 milions d'euros anuals dels desplaçats espanyols que utilitzen la sanitat valenciana i que El Govern només compensa amb 4 milions d'euros.
Així mateix, El Govern de la nació ha primat respecte al model actual l'increment en la ponderació de valors no poblacionals com la dispersió territorial, l'envelliment o la població protegida; la qual cosa ha desvirtuat l'increment de població experimentat en els últims anys com a motivació de la revisió del model, sent a més un nou model que no contempla la població real de les comunitats i, que en el cas de la Comunitat, deixa fora del càlcul inicial a més de 200.000 valencians, ja que s'utilitza el padró a 1 de gener del 2007 i no a 1 de gener del 2009. Això, impedix un suficient finançament, per exemple, del sistema de dependència perquè en el càlcul del nombre de persones dependents reconegudes s'utilitzen les dades en data 1 d'abril del 2009; amb el consegüent sobreesforç carregat al Govern Valencià per a atendre les demandes d'este muntant poblacional no reconegut.
Per tant, es proposa al PLE l'adopció dels següents:
ACORDS
1r. El Ple de l'Ajuntament de Faura abona la posició del Consell i acorda instar el Govern d'Espanya a modificar amb urgència determinats aspectes de nou model de finançament autonòmic sol·licitant:
1) Que pose en marxa els instruments necessaris per a aconseguir un acord entre les principals forces polítiques amb representació en les Corts Generals, de la mateixa manera en què es va fer en 2001 per a aconseguir la unanimitat.
Que el nou model s'ajuste als principis de justícia interterritorial i social i beneficie a totes les comunitats autònomes amb independència del color polític dels seus governs.
Que el nou model reconega la població real de la Comunitat Valenciana tal com ve reclamant el Consell.
Que la Comunitat Valenciana quede situada en la mitjana de finançament per ‘capita' de les altres comunitats autònomes d'Espanya.
Que els recursos que s'assignen a la Comunitat Valenciana responguen a un criteri de proporcionalitat en funció de altres comunitats autònomes que tenen les mateixes circumstàncies que la nostra.
Que a la Comunitat Valenciana se li assigne un muntant proporcional procedent dels 2.000 milions afegits al finançament addicional de què s'ha dotat al nou model i de la que en l'actualitat la Comunitat no percep ni un sol euro.
2) Que els recursos assignats a la Comunitat Valenciana siguen suficients i garantisquen la correcta satisfacció de les necessitats socials dels valencians.
3) Que s'eliminen els criteris partidistes i polítics en la distribució dels recursos del nou model de finançament autonòmic.
4) Que es prime el valor constitucionalment reconegut de la solidaritat interterritorial en el nou model de finançament autonòmic.
5) Que als valencians se'ls d'un tracte igual perquè a Espanya no hi ha, ni pot haver-hi, ciutadans de primera i de segona, i no podem callar davant d'este tipus de greuges que situen a la Comunitat Valenciana en un pla d'inferioritat respecte a altres comunitats
2n. El Ple de l'Ajuntament de Faura abona la petició del Consell al Govern d'Espanya perquè atorgue 2.400 milions d'euros a la Comunitat Valenciana de forma proporcional a l'increment del muntant general fins als més d'11.000 milions.
3r. El Ple de l'Ajuntament de Faura acorda instar el Govern de la nació a què inicie d'una vegada ja la tan promesa revisió del finançament de les entitats locals, les hisendes de la qual travessen per un moment molt delicat degut principalment al retall de transferències corrents de l'Estat i a la disminució dels ingressos de la seua tributació pròpia.